És l'hora de meditar el vot a la llum de les expectatives electorals que es presenten pel proper diumenge. Dimecres a la nit vaig estar a Madrid per participar en l'últim debat electoral de la televisió pública estatal. Vaig poder flairar estats d'opinió de les cúpules del PSOE i del PP. També vaig poder parlar amb periodistes que segueixen, cobreixen, la política espanyola des de la primera línia en el Congrés dels Diputats o des de la Moncloa.Tots ells coincideixen, també les enquestes més variades: el PSOE guanyarà les properes eleccions. I aniria bé que fos per majoria relativa i que CiU fos aritmèticament indispensable en la propera legislatura. Això últim ho afegeixo jo. Però també ho pensa molta gent de Catalunya, votin CiU o una altra formació política.
D'aquí a diumenge hem de mirar que el PSOE no s'enfili a la majoria absoluta. No seria bo per Catalunya. Ja hem viscut altres majories absolutes dels socialistes. Però aleshores hi havia un govern nacionalista a la Generalitat que ens defensava i que feia valer els nostres drets. La idea d'una majoria absoluta socialista amb un president de la Generalitat socialista que es troba estretament identificat amb l'orientació del PSOE general -cada cop són més el mateix- no és bona per al nostre país. Les eleccions es juguen en totes i cadascuna de les demarcacions electorals de l'Estat però és a Catalunya on podem frenar aquesta majoria absoluta i fer que CiU sigui decisiva. Només a Catalunya. A Sòria, Teruel, Almeria, Madrid... ja votaran PP o PSOE, perquè no tenen més opció. Només el vot dels catalans és un vot que pot traduir-se en uns escons claus al Congrés i al Senat.
El vot que convé a Catalunya és el vot a CiU. A la vista de les enquestes, ja no si val aquella opció del votant de CiU o d'ERC que va votar el PSOE "per parar el PP". A la vista de les enquestes, és més útil un vot a CiU que un vot que vagi al PP, perquè el vot a CiU influirà en la política espanyola, a favor del nostre programa polític i econòmic. El vot al PP serà un vot estèril, un vot que no influirà, un vot que es quedarà a l'oposició.
Finalment, demano la concentració del vot de sentiment catalanista. Demano el vot de la gent que fa quatre o més anys va deixar CiU per votar Esquerra. Certament podem discutir un punt o un altre en el qual podem millorar respecte a com hem fet les coses en el passat. Però CiU ha pres nota dels errors i farem les coses diferents i millors en el futur. També vull demanar el vot a aquells votants socialdemòcrates catalanistes que en el passat havia dipositat la confiança en el PSC. Avui el PSC ja no existeix. No té rostre electoral en català. No té grup parlamentari propi ni en vol, segons ens diu clarament el ministre d'Indústria. Vull dir que hi ha un PSOE - Catalunya com hi ha un PSOE - Andalusia. No hi ha una formulació política d'una socialdemocràcia d'arrel catalanista.
Demano el vot als socialdemòcrates catalanistes perquè CiU es fonamenta en la prioritat de la defensa de Catalunya en la confluència de moltes sensibilitats polítiques. També la d'arrel socialdemòcrata. Crec que és la millor opció. Això ha vist Josep Benet, candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat el 1980, que ha fet públic el seu vot a CiU. Hi ha un altre honorable historiador a les comarques gironines que si fa un repàs a la seva trajectòria política i vol ser fidel a les seves arrels, avui hauria d'acceptar la meva petició: votar CiU.
Jordi Xuclà, candidat de CiU al Congrés per Girona.
