Vuit de març, una jornada de celebració commemorativa del Dia Internacional de la Dona, en què any rere any s’organitzen actes per a la reflexió al voltant de l’avenç de les polítiques d’igualtat i la seva repercussió en les dones del nostre país i del món global.
Tanmateix, aquesta jornada tindrà enguany una connotació diferent, perquè s’escau en el dia de reflexió previ a les eleccions generals a l’Estat espanyol. Resulta paradoxal que un govern que s’ha autodefinit com l’abanderat de les polítiques en favor de les dones, convoqui unes eleccions que fan coincidir el dia de reflexió amb el Dia Internacional de la Dona, la qual cosa porta a una reducció molt important dels actes a organitzar en aquest dia tan assenyalat.
Pel que fa a les polítiques pròpiament dites, hem de recordar que la primera llei de l’actual legislatura a les Corts espanyoles va ser la llei integral contra la violència. A dia d’avui, l’espiral de violència de gènere no només no ha disminuït sinó que continua accelerant-se d’una manera alarmant.
Una altra llei de grans conseqüències en el dia a dia de moltes dones és la tan anunciada llei de dependència, que tampoc està resultant segons els objectius previstos.
I aquests no són més que dos exemples de polítiques públiques que afecten molt directament a les dones i que demostren que no es pot fer política a cop de titular, perquè es generen moltes expectatives que a la fi només serveixen per defraudar les persones. No es pot governar fent falses promeses i aprovant lleis que queden en paper mullat, perquè després no van acompanyades de la necessària partida econòmica.
Des de Convergència Democràtica de Catalunya, com hem fet sempre, tenint o no responsabilitats de govern, treballem i treballarem per fer polítiques realistes i possibilistes, encaminades a procurar el major benestar i qualitat de vida a les persones. Denunciem l’engany i les falses expectatives i apostem pel seny com a base de l’acció política. Una acció política adreçada a pal•liar la situació en què es troben moltes dones, i especialment les més grans, com a col•lectiu de risc al llindar de la pobresa. Una acció política que promogui la implicació dels homes i les empreses en la conciliació i harmonització de la vida laboral i personal. Una acció política que vetlli contra la discriminació salarial entre homes i dones.
En definitiva, els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya continuarem lluitant per fer del nostre un país millor, més just i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom.
RAONS PER VOTAR CiU
És l'hora de meditar el vot a la llum de les expectatives electorals que es presenten pel proper diumenge. Dimecres a la nit vaig estar a Madrid per participar en l'últim debat electoral de la televisió pública estatal. Vaig poder flairar estats d'opinió de les cúpules del PSOE i del PP. També vaig poder parlar amb periodistes que segueixen, cobreixen, la política espanyola des de la primera línia en el Congrés dels Diputats o des de la Moncloa.Tots ells coincideixen, també les enquestes més variades: el PSOE guanyarà les properes eleccions. I aniria bé que fos per majoria relativa i que CiU fos aritmèticament indispensable en la propera legislatura. Això últim ho afegeixo jo. Però també ho pensa molta gent de Catalunya, votin CiU o una altra formació política.
D'aquí a diumenge hem de mirar que el PSOE no s'enfili a la majoria absoluta. No seria bo per Catalunya. Ja hem viscut altres majories absolutes dels socialistes. Però aleshores hi havia un govern nacionalista a la Generalitat que ens defensava i que feia valer els nostres drets. La idea d'una majoria absoluta socialista amb un president de la Generalitat socialista que es troba estretament identificat amb l'orientació del PSOE general -cada cop són més el mateix- no és bona per al nostre país. Les eleccions es juguen en totes i cadascuna de les demarcacions electorals de l'Estat però és a Catalunya on podem frenar aquesta majoria absoluta i fer que CiU sigui decisiva. Només a Catalunya. A Sòria, Teruel, Almeria, Madrid... ja votaran PP o PSOE, perquè no tenen més opció. Només el vot dels catalans és un vot que pot traduir-se en uns escons claus al Congrés i al Senat.
El vot que convé a Catalunya és el vot a CiU. A la vista de les enquestes, ja no si val aquella opció del votant de CiU o d'ERC que va votar el PSOE "per parar el PP". A la vista de les enquestes, és més útil un vot a CiU que un vot que vagi al PP, perquè el vot a CiU influirà en la política espanyola, a favor del nostre programa polític i econòmic. El vot al PP serà un vot estèril, un vot que no influirà, un vot que es quedarà a l'oposició.
Finalment, demano la concentració del vot de sentiment catalanista. Demano el vot de la gent que fa quatre o més anys va deixar CiU per votar Esquerra. Certament podem discutir un punt o un altre en el qual podem millorar respecte a com hem fet les coses en el passat. Però CiU ha pres nota dels errors i farem les coses diferents i millors en el futur. També vull demanar el vot a aquells votants socialdemòcrates catalanistes que en el passat havia dipositat la confiança en el PSC. Avui el PSC ja no existeix. No té rostre electoral en català. No té grup parlamentari propi ni en vol, segons ens diu clarament el ministre d'Indústria. Vull dir que hi ha un PSOE - Catalunya com hi ha un PSOE - Andalusia. No hi ha una formulació política d'una socialdemocràcia d'arrel catalanista.
Demano el vot als socialdemòcrates catalanistes perquè CiU es fonamenta en la prioritat de la defensa de Catalunya en la confluència de moltes sensibilitats polítiques. També la d'arrel socialdemòcrata. Crec que és la millor opció. Això ha vist Josep Benet, candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat el 1980, que ha fet públic el seu vot a CiU. Hi ha un altre honorable historiador a les comarques gironines que si fa un repàs a la seva trajectòria política i vol ser fidel a les seves arrels, avui hauria d'acceptar la meva petició: votar CiU.
Jordi Xuclà, candidat de CiU al Congrés per Girona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
