Estem immersos en uns situació econòmica més que complicada, el nostre Ajuntament tampoc se’n salva. El principal causant d’aquesta desacceleració el trobem en la caiguda del sector immobiliari i de la construcció, tots tenim clar que fins avui aquest ha estat el principal motor del nostre Ajuntament però també de moltes famílies i negocis del poble.
Davant aquest canvi el que hem de fer, l’Ajuntament, les famílies i els negocis és reduir la despesa i paral•lelament buscar noves formules que ens permetin mantenir un nivell de recursos i serveis que ens garanteixin el desenvolupament i el benestar de tots plegats, i en aquest sentit és en el que treballem.
Pel nostre grup, o sigui per l’equip de govern, no és cap motiu de satisfacció ni és gens fàcil haver de reduir despesa reduint la plantilla, però l’estructura pressupostària local no ens deixa altra sortida. El pressupost municipal s’estructura en dos blocs: el pressupost ordinari o de funcionament i el pressupost extraordinari o d’inversió.
L’origen dels recursos econòmics que nodreixen el pressupost ordinari són els tributs municipals (taxes, contribucions especials i impostos), la participació en tributs de l’estat i la comunitat autònoma, els preus públics i les multes i sancions. En canvi el pressupost extraordinari el nodreixen les subvencions i les operacions de crèdit.
És evident que la reducció important d’ingressos afecta sobretot als tributs municipals, vinculats al funcionament municipal. La despesa més important en aquest bloc és la de personal, per tant no podem ajustar el pressupost sense afectar la plantilla. Per contra, es continuaran fent inversions per bé que a menor ritme doncs les subvencions es mantindran.
Esperem que aquesta explicació serveixi per entendre que el fet d’invertir més de 200.000 € en l’adequació de l’edifici municipal no va en detriment de la plantilla, ni és prioritari pel nostre grup. Senzillament són recursos diferents. I com dèiem no podem redireccionar recursos del pressupost extraordinari a la despesa ordinària.
Des del nostre grup continuarem fent Port de la Selva, amb un discurs optimista, potenciant, explicant i oferint les virtuts del nostre poble sense deixar d’afrontar i buscar solucions, amb discreció però contundència, a les mancances o deficiències. Esperem la col•laboració de tots!!!
Us desitgem gaudiu d’unes Bones Festes de Nadal
Aquest és l'escrit que el Grup Municipal CiU ha preparat pel butlletí municipal nº 5 corresponent al desembre de 2008.
LA NOVA INTRANET DE CONVERGÈNCIA
El proper dilluns 20 d'octubre Convergència estrenarà la xarxa de militants. Aquest serà un nou espai a internet destinat als militants del partit. Un espai personal on cada militant podrà organitzar en una sola pàgina tota la informació que genera el partit i, a més, afegir-hi els continguts d'internet que més li interessin com ara vídeos, notícies de mijtans digitals, feeds de Twitter, etc...
Per saber-ne més sobre aquesta iniciativa feu click a CDC
Per saber-ne més sobre aquesta iniciativa feu click a CDC
PARTICIPACIÓ MUNICIPAL
Després de més de 15 mesos de l’actual legislatura des del nostre grup municipal, i davant la l’actuació de l’oposició que entenem cada vegada més pren una postura de crítica constructiva i d’implicació en la majoria dels grans temes de poble, volem fer un pas més en la relació entre uns i altres.
En el Ple del passat dijous dia 2 d’octubre l’Alcalde ja va expressar aquesta situació, que es va plasmar de forma immediata amb la participació dels grups de l’oposició en el procés de revisió de les ordenances fiscals. Arrel de les diverses converses mantingudes aquests darrers dies l’Alcalde ha inclòs en l’ordre del dia del proper Ple el següent punt: Proposta de l’Alcaldia per endegar la participació de tots els Regidors del Consistori en les tasques de govern de l’Ajuntament.
Si no hi ha cap contratemps en el Ple extraordinari que celebrarem el proper dilluns 13 d’octubre de 2008 és posarà a votació dels assistents el següent acord:
“L’Alcalde proposa crear una Taula de seguiment mensual on equip de govern i oposició puguem debatre i repassar tots els temes municipals amb l’objectiu d’enfortir la comunicació i la participació en benefici del poble.”
En cas de ser acceptada aquesta proposta per tots els grups, serà el funcionament d’aquestes taules les que en un futur ens poden permetre avançar i aprofundir en la implicació de tots en el govern municipal.
Altrament i davant una situació global complicada, a ningú escapa que l’aportació de tots pot ajudar a sortir-nos-en millor.
En el Ple del passat dijous dia 2 d’octubre l’Alcalde ja va expressar aquesta situació, que es va plasmar de forma immediata amb la participació dels grups de l’oposició en el procés de revisió de les ordenances fiscals. Arrel de les diverses converses mantingudes aquests darrers dies l’Alcalde ha inclòs en l’ordre del dia del proper Ple el següent punt: Proposta de l’Alcaldia per endegar la participació de tots els Regidors del Consistori en les tasques de govern de l’Ajuntament.
Si no hi ha cap contratemps en el Ple extraordinari que celebrarem el proper dilluns 13 d’octubre de 2008 és posarà a votació dels assistents el següent acord:
“L’Alcalde proposa crear una Taula de seguiment mensual on equip de govern i oposició puguem debatre i repassar tots els temes municipals amb l’objectiu d’enfortir la comunicació i la participació en benefici del poble.”
En cas de ser acceptada aquesta proposta per tots els grups, serà el funcionament d’aquestes taules les que en un futur ens poden permetre avançar i aprofundir en la implicació de tots en el govern municipal.
Altrament i davant una situació global complicada, a ningú escapa que l’aportació de tots pot ajudar a sortir-nos-en millor.
11 DE SETEMBRE DE 2008
Versió oficial, simfònico-coral, de l'himne nacional de Catalunya. Harmonització i instrumentació d'Antoni Ros Marbà (1'49")
Descarregar MP3 (Font: gencat.cat)
SENYERA O ESTELADA ?
A l'Ajuntament del Port de la selva s'han rebut alguns correus on ens diuen que estan decepcionats pel fet que aquest no s'hagi adherit a la campanya de posar l'Estelada aquest 11 de setembre. Des de CiU sincerament no entenem aquesta decepció. En primer lloc tots sabeu que en el nostre Ajuntament i per voluntat de tots els grups municipals a excepció del PSC només hi oneja la Senyera (Bandera de Catalunya).
Som conscients que l’Estelada aporta connotacions generals d’independència i llibertat, però també sabem que ha estat la bandera d’alguns sectors que n’han fet un ús exclusiu.
Els membres de CiU som partidaris de fer valer els nostres símbols i de lluitar per Catalunya de dilluns a diumenge i de gener a desembre, no volem jugar a aquesta pantomima de penjar l’Estelada el dia 11 de setembre per l’endemà i els 363 dies restants posar la Senyera al costat de la bandera Espanyola o no posar-ne cap per no tenir problemes com fan alguns d’aquests ajuntaments que demà penjaran l'Estelada.
Sincerament no cal que ningú pateixi el sentiment nacionalista del nostre Grup a l'Ajuntament del Port de la Selva és de pedra picada i demà com cada dia en el balcó hi onejarà esplendorosa únicament la Senyera
Som conscients que l’Estelada aporta connotacions generals d’independència i llibertat, però també sabem que ha estat la bandera d’alguns sectors que n’han fet un ús exclusiu.
Els membres de CiU som partidaris de fer valer els nostres símbols i de lluitar per Catalunya de dilluns a diumenge i de gener a desembre, no volem jugar a aquesta pantomima de penjar l’Estelada el dia 11 de setembre per l’endemà i els 363 dies restants posar la Senyera al costat de la bandera Espanyola o no posar-ne cap per no tenir problemes com fan alguns d’aquests ajuntaments que demà penjaran l'Estelada.
Sincerament no cal que ningú pateixi el sentiment nacionalista del nostre Grup a l'Ajuntament del Port de la Selva és de pedra picada i demà com cada dia en el balcó hi onejarà esplendorosa únicament la Senyera
CRÍTICA
És evident que una de les tasques que pertoquen als grups de la oposició és criticar el que fa o deixa de fer l’equip de govern. La crítica de per si forma part del joc democràtic i no té perquè ser forçosament dolenta. En aquest escrit de forma excepcional també exercirem el nostre dret a critica.
En el darrer butlletí d’informació municipal, des d’un dels partits de l’oposició municipal es demanava el canvi, però des d’aquesta mateixa formació política, en més del 90% dels temes debatuts en el Ple municipal, s’ha optat per l’abstenció a l’hora de prendre acords. Què implica aquest vot? Ni a favor, ni en contra? Ni endavant, ni endarrere? Ni fred, ni calor? Difícil canvi, no?
L’altre grup municipal a l’oposició ens diu que som professionals de la política perquè cobrem, val a dir que tots n’esteu al corrent i no ens n’hem amagat mai, en funció de les dedicacions els 4 membres del nostre grup tenim una contraprestació econòmica incompatible amb qualsevol altra gratificació per assistència a òrgans municipals. Val a dir que ells també reben una aportació econòmica per assistència als Plens, exactament 60 €. Si valorem el temps que
uns i altres invertim en la tasca consistorial i en el servei al poble podria molt ben ser que la proporció no fos tan favorable a l’equip de govern com us volen fer pensar. Amb un fet afegit, els membres de CiU a l’equip de govern tenim una llarga trajectòria de dedicació altruista i sense sou en aquest Ajuntament, sense que mai això hagi estat sinònim de menys intensitat ni menys responsabilitats.
Fetes aquestes observacions esperem que aquest segon any de legislatura ens possibiliti concentrar esforços en critiques positives i altament constructives que ens permetin buscar solucions de consens per fer navegar la gran nau que és el nostre municipi a un Port millor per tots els que hi vivim i atractiu pels que ens visiten.
Bon estiu i bona festa.
Aquest és l'escrit que el Grup Municipal CiU ha preparat pel butlletí municipal nº 4 corresponent a l'agost de 2008.
En el darrer butlletí d’informació municipal, des d’un dels partits de l’oposició municipal es demanava el canvi, però des d’aquesta mateixa formació política, en més del 90% dels temes debatuts en el Ple municipal, s’ha optat per l’abstenció a l’hora de prendre acords. Què implica aquest vot? Ni a favor, ni en contra? Ni endavant, ni endarrere? Ni fred, ni calor? Difícil canvi, no?
L’altre grup municipal a l’oposició ens diu que som professionals de la política perquè cobrem, val a dir que tots n’esteu al corrent i no ens n’hem amagat mai, en funció de les dedicacions els 4 membres del nostre grup tenim una contraprestació econòmica incompatible amb qualsevol altra gratificació per assistència a òrgans municipals. Val a dir que ells també reben una aportació econòmica per assistència als Plens, exactament 60 €. Si valorem el temps que
uns i altres invertim en la tasca consistorial i en el servei al poble podria molt ben ser que la proporció no fos tan favorable a l’equip de govern com us volen fer pensar. Amb un fet afegit, els membres de CiU a l’equip de govern tenim una llarga trajectòria de dedicació altruista i sense sou en aquest Ajuntament, sense que mai això hagi estat sinònim de menys intensitat ni menys responsabilitats.
Fetes aquestes observacions esperem que aquest segon any de legislatura ens possibiliti concentrar esforços en critiques positives i altament constructives que ens permetin buscar solucions de consens per fer navegar la gran nau que és el nostre municipi a un Port millor per tots els que hi vivim i atractiu pels que ens visiten.
Bon estiu i bona festa.
Aquest és l'escrit que el Grup Municipal CiU ha preparat pel butlletí municipal nº 4 corresponent a l'agost de 2008.
L’ETERNA CAMPANYA
Iniciàvem la nostra darrera col•laboració en aquest apartat recordant que la nostra candidatura havia estat recolzada majoritàriament en les darreres eleccions municipals, fet que ens possibilitava encapçalar l’acció de govern en el nostre municipi durant quatre anys més. Aquest és un fet evident, malgrat alguns sectors encara no se n’hagin adonat.
El discurs dels girs i dels canvis de sentit ja van ser àmpliament promoguts i explotats durant la passada campanya electoral per les candidatures que optaven a substituir-nos en el govern municipal, i la veritat és que una va ser estrepitosament derrotada i l’altre es va quedar lluny del suport mínim necessari per promoure un pacte que ens deixés a l’oposició.
L’actitud del nostre grup municipal és de treball constant i respecte. Respecte per totes les idees, però sobretot per a totes les persones. Assumim les responsabilitats que ens pertoquen conscients del cost polític que en alguns casos poden tenir. Però, aquesta és la nostra legislatura, l’hora dels nostres projectes i dels nostres canvis pel Port de la Selva, sense supèrbia, dialogant i amb tots els matisos que calgui . I arribat el maig del 2011 serà el moment d’avaluar-nos, d’aprovar-nos o suspendre’ns. De no ser així la campanya es pot fer eterna.
Per acabar volem dir-vos que a l’equip municipal de CiU ens dol l’interès per vincular-nos a les lamentables discussions que es produeixen en certs fòrums de debat on massa sovint es promou la crispació. La falta de respecte, l’ús de l’insult i el to que mostren els comentaris de suposats partidaris de CiU res té a veure amb el tarannà del grup municipal, dels militants i dels simpatitzants del nostre partit. Des d’aquí condemnem les actituds d’aquesta índole, exigim als que insulten dient ser simpatitzants nostres que si de veritat en volen ser que pleguin, que això no va amb nosaltres. A la resta us demanem que ens valoreu pel que diem obertament, amb nom i cognoms, aquí, a l’ajuntament, en el nostre blog, a les nostres reunions, etc. Ningú amb dos dits de front pot pensar que el nostre partit promociona, recolza o subscriu actituds com les que se’ns volen atribuir, doncs que en trèiem com a partit? Nosaltres ho tenim clar: res de bo.
Grup Municipal
CiU
Aquest article és el que hem fet pel 3er número del butlletí d'informació municipal
El discurs dels girs i dels canvis de sentit ja van ser àmpliament promoguts i explotats durant la passada campanya electoral per les candidatures que optaven a substituir-nos en el govern municipal, i la veritat és que una va ser estrepitosament derrotada i l’altre es va quedar lluny del suport mínim necessari per promoure un pacte que ens deixés a l’oposició.
L’actitud del nostre grup municipal és de treball constant i respecte. Respecte per totes les idees, però sobretot per a totes les persones. Assumim les responsabilitats que ens pertoquen conscients del cost polític que en alguns casos poden tenir. Però, aquesta és la nostra legislatura, l’hora dels nostres projectes i dels nostres canvis pel Port de la Selva, sense supèrbia, dialogant i amb tots els matisos que calgui . I arribat el maig del 2011 serà el moment d’avaluar-nos, d’aprovar-nos o suspendre’ns. De no ser així la campanya es pot fer eterna.
Per acabar volem dir-vos que a l’equip municipal de CiU ens dol l’interès per vincular-nos a les lamentables discussions que es produeixen en certs fòrums de debat on massa sovint es promou la crispació. La falta de respecte, l’ús de l’insult i el to que mostren els comentaris de suposats partidaris de CiU res té a veure amb el tarannà del grup municipal, dels militants i dels simpatitzants del nostre partit. Des d’aquí condemnem les actituds d’aquesta índole, exigim als que insulten dient ser simpatitzants nostres que si de veritat en volen ser que pleguin, que això no va amb nosaltres. A la resta us demanem que ens valoreu pel que diem obertament, amb nom i cognoms, aquí, a l’ajuntament, en el nostre blog, a les nostres reunions, etc. Ningú amb dos dits de front pot pensar que el nostre partit promociona, recolza o subscriu actituds com les que se’ns volen atribuir, doncs que en trèiem com a partit? Nosaltres ho tenim clar: res de bo.
Grup Municipal
CiU
Aquest article és el que hem fet pel 3er número del butlletí d'informació municipal
MANIFEST DEL DIA 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Vuit de març, una jornada de celebració commemorativa del Dia Internacional de la Dona, en què any rere any s’organitzen actes per a la reflexió al voltant de l’avenç de les polítiques d’igualtat i la seva repercussió en les dones del nostre país i del món global.
Tanmateix, aquesta jornada tindrà enguany una connotació diferent, perquè s’escau en el dia de reflexió previ a les eleccions generals a l’Estat espanyol. Resulta paradoxal que un govern que s’ha autodefinit com l’abanderat de les polítiques en favor de les dones, convoqui unes eleccions que fan coincidir el dia de reflexió amb el Dia Internacional de la Dona, la qual cosa porta a una reducció molt important dels actes a organitzar en aquest dia tan assenyalat.
Pel que fa a les polítiques pròpiament dites, hem de recordar que la primera llei de l’actual legislatura a les Corts espanyoles va ser la llei integral contra la violència. A dia d’avui, l’espiral de violència de gènere no només no ha disminuït sinó que continua accelerant-se d’una manera alarmant.
Una altra llei de grans conseqüències en el dia a dia de moltes dones és la tan anunciada llei de dependència, que tampoc està resultant segons els objectius previstos.
I aquests no són més que dos exemples de polítiques públiques que afecten molt directament a les dones i que demostren que no es pot fer política a cop de titular, perquè es generen moltes expectatives que a la fi només serveixen per defraudar les persones. No es pot governar fent falses promeses i aprovant lleis que queden en paper mullat, perquè després no van acompanyades de la necessària partida econòmica.
Des de Convergència Democràtica de Catalunya, com hem fet sempre, tenint o no responsabilitats de govern, treballem i treballarem per fer polítiques realistes i possibilistes, encaminades a procurar el major benestar i qualitat de vida a les persones. Denunciem l’engany i les falses expectatives i apostem pel seny com a base de l’acció política. Una acció política adreçada a pal•liar la situació en què es troben moltes dones, i especialment les més grans, com a col•lectiu de risc al llindar de la pobresa. Una acció política que promogui la implicació dels homes i les empreses en la conciliació i harmonització de la vida laboral i personal. Una acció política que vetlli contra la discriminació salarial entre homes i dones.
En definitiva, els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya continuarem lluitant per fer del nostre un país millor, més just i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom.
Tanmateix, aquesta jornada tindrà enguany una connotació diferent, perquè s’escau en el dia de reflexió previ a les eleccions generals a l’Estat espanyol. Resulta paradoxal que un govern que s’ha autodefinit com l’abanderat de les polítiques en favor de les dones, convoqui unes eleccions que fan coincidir el dia de reflexió amb el Dia Internacional de la Dona, la qual cosa porta a una reducció molt important dels actes a organitzar en aquest dia tan assenyalat.
Pel que fa a les polítiques pròpiament dites, hem de recordar que la primera llei de l’actual legislatura a les Corts espanyoles va ser la llei integral contra la violència. A dia d’avui, l’espiral de violència de gènere no només no ha disminuït sinó que continua accelerant-se d’una manera alarmant.
Una altra llei de grans conseqüències en el dia a dia de moltes dones és la tan anunciada llei de dependència, que tampoc està resultant segons els objectius previstos.
I aquests no són més que dos exemples de polítiques públiques que afecten molt directament a les dones i que demostren que no es pot fer política a cop de titular, perquè es generen moltes expectatives que a la fi només serveixen per defraudar les persones. No es pot governar fent falses promeses i aprovant lleis que queden en paper mullat, perquè després no van acompanyades de la necessària partida econòmica.
Des de Convergència Democràtica de Catalunya, com hem fet sempre, tenint o no responsabilitats de govern, treballem i treballarem per fer polítiques realistes i possibilistes, encaminades a procurar el major benestar i qualitat de vida a les persones. Denunciem l’engany i les falses expectatives i apostem pel seny com a base de l’acció política. Una acció política adreçada a pal•liar la situació en què es troben moltes dones, i especialment les més grans, com a col•lectiu de risc al llindar de la pobresa. Una acció política que promogui la implicació dels homes i les empreses en la conciliació i harmonització de la vida laboral i personal. Una acció política que vetlli contra la discriminació salarial entre homes i dones.
En definitiva, els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya continuarem lluitant per fer del nostre un país millor, més just i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom.
RAONS PER VOTAR CiU
És l'hora de meditar el vot a la llum de les expectatives electorals que es presenten pel proper diumenge. Dimecres a la nit vaig estar a Madrid per participar en l'últim debat electoral de la televisió pública estatal. Vaig poder flairar estats d'opinió de les cúpules del PSOE i del PP. També vaig poder parlar amb periodistes que segueixen, cobreixen, la política espanyola des de la primera línia en el Congrés dels Diputats o des de la Moncloa.Tots ells coincideixen, també les enquestes més variades: el PSOE guanyarà les properes eleccions. I aniria bé que fos per majoria relativa i que CiU fos aritmèticament indispensable en la propera legislatura. Això últim ho afegeixo jo. Però també ho pensa molta gent de Catalunya, votin CiU o una altra formació política.
D'aquí a diumenge hem de mirar que el PSOE no s'enfili a la majoria absoluta. No seria bo per Catalunya. Ja hem viscut altres majories absolutes dels socialistes. Però aleshores hi havia un govern nacionalista a la Generalitat que ens defensava i que feia valer els nostres drets. La idea d'una majoria absoluta socialista amb un president de la Generalitat socialista que es troba estretament identificat amb l'orientació del PSOE general -cada cop són més el mateix- no és bona per al nostre país. Les eleccions es juguen en totes i cadascuna de les demarcacions electorals de l'Estat però és a Catalunya on podem frenar aquesta majoria absoluta i fer que CiU sigui decisiva. Només a Catalunya. A Sòria, Teruel, Almeria, Madrid... ja votaran PP o PSOE, perquè no tenen més opció. Només el vot dels catalans és un vot que pot traduir-se en uns escons claus al Congrés i al Senat.
El vot que convé a Catalunya és el vot a CiU. A la vista de les enquestes, ja no si val aquella opció del votant de CiU o d'ERC que va votar el PSOE "per parar el PP". A la vista de les enquestes, és més útil un vot a CiU que un vot que vagi al PP, perquè el vot a CiU influirà en la política espanyola, a favor del nostre programa polític i econòmic. El vot al PP serà un vot estèril, un vot que no influirà, un vot que es quedarà a l'oposició.
Finalment, demano la concentració del vot de sentiment catalanista. Demano el vot de la gent que fa quatre o més anys va deixar CiU per votar Esquerra. Certament podem discutir un punt o un altre en el qual podem millorar respecte a com hem fet les coses en el passat. Però CiU ha pres nota dels errors i farem les coses diferents i millors en el futur. També vull demanar el vot a aquells votants socialdemòcrates catalanistes que en el passat havia dipositat la confiança en el PSC. Avui el PSC ja no existeix. No té rostre electoral en català. No té grup parlamentari propi ni en vol, segons ens diu clarament el ministre d'Indústria. Vull dir que hi ha un PSOE - Catalunya com hi ha un PSOE - Andalusia. No hi ha una formulació política d'una socialdemocràcia d'arrel catalanista.
Demano el vot als socialdemòcrates catalanistes perquè CiU es fonamenta en la prioritat de la defensa de Catalunya en la confluència de moltes sensibilitats polítiques. També la d'arrel socialdemòcrata. Crec que és la millor opció. Això ha vist Josep Benet, candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat el 1980, que ha fet públic el seu vot a CiU. Hi ha un altre honorable historiador a les comarques gironines que si fa un repàs a la seva trajectòria política i vol ser fidel a les seves arrels, avui hauria d'acceptar la meva petició: votar CiU.
Jordi Xuclà, candidat de CiU al Congrés per Girona.
DES DE L'ALTRE COSTAT DE L'ATLÀNTIC
En Joe Gracey, productor cultural dels Estats Units d’Amèrica dedica un article en el seu “blog” a en Genís com a alcalde del Port de la Selva.
Aqui en teniu la traducció:
L’ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA
Genís Pinart, l’alcalde del petit poble català de pescadors del Port de la Selva es troba en una vessant de la muntanya coberta de matolls mirant el blau del Mediterrani a la badia. Les muntanyes s’aixequen al nostra voltant en forma de bol creant una barrera natural a la tramuntana, al mal temps i als homes. El poble que s’exten sota nostre i el mar encaren el món cap enfora. L’Alcalde assenyala una enorme pedra triangular i planera tallada (esculpida) que apareix als nostres peus, col.locada sobre tres pedres perpendiculars i diu: “els habitants prehistòrics d’aquesta regió la varen construir fa 10.000 anys per fer-la servir de tomba. Això és més vell que Stonehenge” ningú sap el què signifiquen els talls esculpits a la pedra.
L’Alcalde és un home atractiu, amb cabell gris curt, un somriure honest i la cara curtida i bronzejada d’un home que passa estona a l’exterior i me n’adono que un dia, fa molt de temps, un altre home que tenia els mateixos gens a la seva pròpia sang va ser en aquest punt i va ordenar als seus companys de tribu l’aixecament i el muntatge d’aquest enorme dolmen de pedra. Aquest home havia de tenir visió, carisma i força per ser capaç per fer que la gent el seguís i s’organitzés al voltant de les seves idees. Ara la mà de l’Alcalde rastreja els vessants aterrassades amb parets de pedra fetes a mà en intervals estrets per aguantar la terra, i em diu que quan era un nen estaven cobertes de ceps i d’oliveres. Centenars d’hectàrees llavors, però ara només queden uns pocs ceps. Primer la fil.loxera hi va matar la majoria, llavors l’evolució va impedir que es tornessin a replantar fins i tot després que el rizomes de ceps salvatges arribessin de Texas per salvar la indústria vinícola europea. “Els joves ja no veuen vi, nosaltres beviem vi a cada repàs, era una cosa normal. Ara veuen whisqui i cervessa i intenten ser moderns”.
Després de perdre els ceps, els vessants van quedar en guaret i l’única forma de guanyar diner per la gent era la pesca. Llavors, com a primer ajudant de l’anterior alcalde, Pinart és va adonar que la vil.la aniria inevitablement en decadència si no es feia alguna cosa. Va veure que els turistes començaven arribar, primer lentament, però sempre en increment des de llocs plujosos i freds com la Gran Bretanya, Holanda, Alemanya, a aquesta zona de Catalunya anomenada Costa Brava entre Barcelona i la frontera francesa. Ell va trobar la manera. Com a constructor, podia haver pressionat per tenir uns codis de construcció ilimitats de forma que es fes el màxim de capacitat (per donar cabuda al màxim de gent), resultant una expansió descontrolada i hortera al llarg de la costa, convertint les formoses muntanyes en una desfilada de cases com capses, molt poc inspiradora, de formigó, i poc metòdic, petits cafès, botigues de souvenirs en quantitat. En comptes d’això va fer quelcom aparentment contrari a això i va incentivar uns codis de construcció locals que regulessin acuradament el tipus i l’ubicació de les construccions, i limitant l’alçada de qualsevol construcció a les muntanyes del voltant del seu poble. Aquesta visió va significar menys beneficis inicals per homes com ell, però ara que el Port de la Selva s’ha mantingut bonic i sense espatllar, el continuat fluxe de diner i visitants cap a la vila l’ha tornat pròspera i maca, certament una bona destinació. L’Alcalde diu que està preparat per deixar la seva plaça a una nova persona, però li preocupa que gent amb poca experiència sucumbeixi a les terribles pressions que les grans empreses estan fent a llocs com el seu poble, per permetre que es construeixin tota mena d’estructures poc estètiques. L’Alcalde diu: “puc ser un liberal però no sóc estúpid; sé com fer retrocedir fortament. Em preocupa que un nou alcalde no sigui suficientment fort”.
Mentre mirem el petit poble blanc, de cop me n’adono que, a diferència de la major part de l’Europa Mediterranea, quasi tot en el poble és nou. L’Alcade assenyala cap a la costa nord de la badia, dient: “ tot just darrera d’aquella muntanya hi ha França. Durant la guerra cívil espanyola els republicans portaven municions i aprovisionament al nostre poble. Hitler ho va descobrir i va enviar els seus avions per bomberdejar-nos. Van bomberdejar i enderrocar cada edifici del poble, i més tard van tornar i ho varen fer de nou tot just per remarcar el fet. Llavors va arribar l’armada i va agafar el control del port. Quan va acabar la guerra, van alinear els darrers 25 homes joves del poble, els van afusellar i varen marxar.” Així, el Port de la Selva ha estat literalment i figurativament reconstruit del no res, un tribut a la gent que a la mateixa línea que els seus avantpassats prehistòrics, celtes, grecs, romans, visigots, àrabs i francs, han tingut la mena d’esperit i determinació per aixecar-ho tot, des d’enormes tombes de pedra a les altes muntanyes fins a pròsperes i ben concebudes destinacions de vacances sobre aquelles mateixes muntanyes marrons i daurades i d’alguna manera mai doblegades a les pressions dels elements, a les guerres i a les malalties del cos o del vi. El Port de la Selva és la història de Catalunya, de l’esperit mediterrani, de l’ingenuitat europea i l’enteniment dolç a la cara de l’horror, de la condició humana.
Mentre el meu amic i fotògraf, Lluís Sala i jo, tornem a entrar en landrover l’alcalde cita: “tinc una cosa per tú” i em dóna una ampolla clara sense etiqueta d’oli d’oliva verge, d’un color verd pur, del seu olivar de 1000 anys, i ampolles de vi negre de les seves vinyes. Passem al costat de les vinyes i olivars que descansen entre les muntanyes i la plana. Aquestes terres estan plenes de petites construccions de pedra seca. Construïdes amb pedres apilades en forma circular, amb diàmetre decreixent fins que es tenquen en un sostre en forma de cúpula. Feia fresca dintre de la construcció fins i tot en un temperat dia de primavera, un lloc de refugi del càlid sol de primera hora de la tarda, després d’haver treballat a les vinyes i als olivars. La pedra que cobreix el forat final al centre de la teulada es pot treure per deixar sortir el fum del foc a l’hivern. Algun geni oblidat fa temps, un arquitecte autodidàcte i mag de la construcció va fer aquesta i moltes altres construccions com aquesta escampades per les vessants.
Ningú sap com fer-ho ara. Un home vell de 82 anys cuida les vinyes, els ceps plantats a l’estil antic, barreges de raïms negres, rosats i blancs amb noms com lledoner, macabeo que són els noms en el dialecte local per les antigues varietats gregues i romanes que van prosperar aquí, caranyana, garnatxa negre, pedroximenez, moscat, picapolles, algunes d’elles perdudes en la resta del món però preservades aquí en els llocs amagats de les muntanyes, varietats que un dia seran de cop i volta reconeguts com a meravellosos “nous” vins, merament milers d’anys en veritat. Ell ha lluitat per salvar aquestes velles vinyes i estranyes varietats, i les ha plantat en la seva vinya i també a la nova vinya municipal en una esquerda de les muntanyes on el terra és suficientment fons i hi ha suficient aigua perquè el raïm prosperi. Ha fet campanya durant 12 anys per reviure la cultura del vi i de l’oli abans que desapareguin, com gairebé va passar, i lentament, les velles feixes han començat a esclatar amb verds ceps un altre cop i el negre fosc de les olives despunta al mig de les alzines sureres i els ginebrons i els cactus.
Les feixes són tan estretes que una mula o un petit tractor especial les poden treballar. Tornaran, just com el Port de la Selva, i els matolls marrons i les flors silvestres daurades obriran camí al color i a la vida novament aquí. Fa falta gent amb visió i cor i lideratge per fer que coses com aquestes passin, de la mateixa manera que un agricultor fa créixer una planta des de terra.
Els homes i les dones sempre han recorregut a liders naturals en temps de confusió cercant esperança i una direcció intel.ligent i és en especial urgència que escric aquests pensaments al mig de les eleccions presidencials d’Estats Units. Només puc esperar que aquesta un cop gran nació pugui almenys seleccionar una persona que pugui fer aquestes coses un cop més per nosaltres, i amb nosaltres. Visca Catalunya.
Si voleu veure l'original feu click aqui
Aqui en teniu la traducció:
L’ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA
Genís Pinart, l’alcalde del petit poble català de pescadors del Port de la Selva es troba en una vessant de la muntanya coberta de matolls mirant el blau del Mediterrani a la badia. Les muntanyes s’aixequen al nostra voltant en forma de bol creant una barrera natural a la tramuntana, al mal temps i als homes. El poble que s’exten sota nostre i el mar encaren el món cap enfora. L’Alcalde assenyala una enorme pedra triangular i planera tallada (esculpida) que apareix als nostres peus, col.locada sobre tres pedres perpendiculars i diu: “els habitants prehistòrics d’aquesta regió la varen construir fa 10.000 anys per fer-la servir de tomba. Això és més vell que Stonehenge” ningú sap el què signifiquen els talls esculpits a la pedra.
L’Alcalde és un home atractiu, amb cabell gris curt, un somriure honest i la cara curtida i bronzejada d’un home que passa estona a l’exterior i me n’adono que un dia, fa molt de temps, un altre home que tenia els mateixos gens a la seva pròpia sang va ser en aquest punt i va ordenar als seus companys de tribu l’aixecament i el muntatge d’aquest enorme dolmen de pedra. Aquest home havia de tenir visió, carisma i força per ser capaç per fer que la gent el seguís i s’organitzés al voltant de les seves idees. Ara la mà de l’Alcalde rastreja els vessants aterrassades amb parets de pedra fetes a mà en intervals estrets per aguantar la terra, i em diu que quan era un nen estaven cobertes de ceps i d’oliveres. Centenars d’hectàrees llavors, però ara només queden uns pocs ceps. Primer la fil.loxera hi va matar la majoria, llavors l’evolució va impedir que es tornessin a replantar fins i tot després que el rizomes de ceps salvatges arribessin de Texas per salvar la indústria vinícola europea. “Els joves ja no veuen vi, nosaltres beviem vi a cada repàs, era una cosa normal. Ara veuen whisqui i cervessa i intenten ser moderns”.
Després de perdre els ceps, els vessants van quedar en guaret i l’única forma de guanyar diner per la gent era la pesca. Llavors, com a primer ajudant de l’anterior alcalde, Pinart és va adonar que la vil.la aniria inevitablement en decadència si no es feia alguna cosa. Va veure que els turistes començaven arribar, primer lentament, però sempre en increment des de llocs plujosos i freds com la Gran Bretanya, Holanda, Alemanya, a aquesta zona de Catalunya anomenada Costa Brava entre Barcelona i la frontera francesa. Ell va trobar la manera. Com a constructor, podia haver pressionat per tenir uns codis de construcció ilimitats de forma que es fes el màxim de capacitat (per donar cabuda al màxim de gent), resultant una expansió descontrolada i hortera al llarg de la costa, convertint les formoses muntanyes en una desfilada de cases com capses, molt poc inspiradora, de formigó, i poc metòdic, petits cafès, botigues de souvenirs en quantitat. En comptes d’això va fer quelcom aparentment contrari a això i va incentivar uns codis de construcció locals que regulessin acuradament el tipus i l’ubicació de les construccions, i limitant l’alçada de qualsevol construcció a les muntanyes del voltant del seu poble. Aquesta visió va significar menys beneficis inicals per homes com ell, però ara que el Port de la Selva s’ha mantingut bonic i sense espatllar, el continuat fluxe de diner i visitants cap a la vila l’ha tornat pròspera i maca, certament una bona destinació. L’Alcalde diu que està preparat per deixar la seva plaça a una nova persona, però li preocupa que gent amb poca experiència sucumbeixi a les terribles pressions que les grans empreses estan fent a llocs com el seu poble, per permetre que es construeixin tota mena d’estructures poc estètiques. L’Alcalde diu: “puc ser un liberal però no sóc estúpid; sé com fer retrocedir fortament. Em preocupa que un nou alcalde no sigui suficientment fort”.
Mentre mirem el petit poble blanc, de cop me n’adono que, a diferència de la major part de l’Europa Mediterranea, quasi tot en el poble és nou. L’Alcade assenyala cap a la costa nord de la badia, dient: “ tot just darrera d’aquella muntanya hi ha França. Durant la guerra cívil espanyola els republicans portaven municions i aprovisionament al nostre poble. Hitler ho va descobrir i va enviar els seus avions per bomberdejar-nos. Van bomberdejar i enderrocar cada edifici del poble, i més tard van tornar i ho varen fer de nou tot just per remarcar el fet. Llavors va arribar l’armada i va agafar el control del port. Quan va acabar la guerra, van alinear els darrers 25 homes joves del poble, els van afusellar i varen marxar.” Així, el Port de la Selva ha estat literalment i figurativament reconstruit del no res, un tribut a la gent que a la mateixa línea que els seus avantpassats prehistòrics, celtes, grecs, romans, visigots, àrabs i francs, han tingut la mena d’esperit i determinació per aixecar-ho tot, des d’enormes tombes de pedra a les altes muntanyes fins a pròsperes i ben concebudes destinacions de vacances sobre aquelles mateixes muntanyes marrons i daurades i d’alguna manera mai doblegades a les pressions dels elements, a les guerres i a les malalties del cos o del vi. El Port de la Selva és la història de Catalunya, de l’esperit mediterrani, de l’ingenuitat europea i l’enteniment dolç a la cara de l’horror, de la condició humana.
Mentre el meu amic i fotògraf, Lluís Sala i jo, tornem a entrar en landrover l’alcalde cita: “tinc una cosa per tú” i em dóna una ampolla clara sense etiqueta d’oli d’oliva verge, d’un color verd pur, del seu olivar de 1000 anys, i ampolles de vi negre de les seves vinyes. Passem al costat de les vinyes i olivars que descansen entre les muntanyes i la plana. Aquestes terres estan plenes de petites construccions de pedra seca. Construïdes amb pedres apilades en forma circular, amb diàmetre decreixent fins que es tenquen en un sostre en forma de cúpula. Feia fresca dintre de la construcció fins i tot en un temperat dia de primavera, un lloc de refugi del càlid sol de primera hora de la tarda, després d’haver treballat a les vinyes i als olivars. La pedra que cobreix el forat final al centre de la teulada es pot treure per deixar sortir el fum del foc a l’hivern. Algun geni oblidat fa temps, un arquitecte autodidàcte i mag de la construcció va fer aquesta i moltes altres construccions com aquesta escampades per les vessants.
Ningú sap com fer-ho ara. Un home vell de 82 anys cuida les vinyes, els ceps plantats a l’estil antic, barreges de raïms negres, rosats i blancs amb noms com lledoner, macabeo que són els noms en el dialecte local per les antigues varietats gregues i romanes que van prosperar aquí, caranyana, garnatxa negre, pedroximenez, moscat, picapolles, algunes d’elles perdudes en la resta del món però preservades aquí en els llocs amagats de les muntanyes, varietats que un dia seran de cop i volta reconeguts com a meravellosos “nous” vins, merament milers d’anys en veritat. Ell ha lluitat per salvar aquestes velles vinyes i estranyes varietats, i les ha plantat en la seva vinya i també a la nova vinya municipal en una esquerda de les muntanyes on el terra és suficientment fons i hi ha suficient aigua perquè el raïm prosperi. Ha fet campanya durant 12 anys per reviure la cultura del vi i de l’oli abans que desapareguin, com gairebé va passar, i lentament, les velles feixes han començat a esclatar amb verds ceps un altre cop i el negre fosc de les olives despunta al mig de les alzines sureres i els ginebrons i els cactus.
Les feixes són tan estretes que una mula o un petit tractor especial les poden treballar. Tornaran, just com el Port de la Selva, i els matolls marrons i les flors silvestres daurades obriran camí al color i a la vida novament aquí. Fa falta gent amb visió i cor i lideratge per fer que coses com aquestes passin, de la mateixa manera que un agricultor fa créixer una planta des de terra.
Els homes i les dones sempre han recorregut a liders naturals en temps de confusió cercant esperança i una direcció intel.ligent i és en especial urgència que escric aquests pensaments al mig de les eleccions presidencials d’Estats Units. Només puc esperar que aquesta un cop gran nació pugui almenys seleccionar una persona que pugui fer aquestes coses un cop més per nosaltres, i amb nosaltres. Visca Catalunya.
Si voleu veure l'original feu click aqui
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
